Avui, cansadíssims encara per l'intensa jornada d' ahir, ens hem aixecat a dos quarts de vuit i hem anat a esmorzar al menjador de l'acollidor hotel Chayent. Després d'un abundant esmorzar per agafar forces, tots hem anat a les habitacions a enllestir-ho tot i agafar les nostres maletes per dur-les a l'autocar. Ens estàvem preparant per l'última jornada del nostre meravellós viatge.
Tot just arribar a la ciutat de l'amor, on plovia irregularment , en Paul, el nostre estimat conductor, ens ha deixat a les Galeries Lafayet, on hem pogut passejar tranquil•lament tot mirarant les botigues i la fantàstica cúpula que pertany a l'emblemàtic edifici.
Més tard hem tornat a l’autocar i el xofer ens ha dut al poderós Arc de Triomf sota el qual se situa també la famosa tomba del soldat desconegut. Hem fet les fotos pertinents i hem gaudit de temps lliure, un parell d'hores, per poder passejar i gaudir dels
Champs-Élysées on hem dinat.
Veient com el nostre fantàstic viatge arribava al seu fi i amb un somriure melancòlic als llavis, hem tornat a l'autocar a les dues per dirigir-nos a l'aeroport i tornar a casa.
Després de riure molt durant el trajecte hem arribat a l'aeroport de París on el vent de l'entrada gairebé ens envia directament a Barcelona i hem esperat per poder facturar. Hem accedit a la porta d'embarcament i hem hagut d'esperar 40 minuts ja que l'avió portava endarreriment.
Després d'un trajecte força mogudet, hem arribat cansats però en perfectes condicions i hem hagut d' esperar una bona estona per recollir les maletes.
Anècdotes del dia:
- Hem pogut veure una manifestació a París de treballadors d’una empresa de pneumàtics.
- El Joan G. té set vides. Al costat de la terrassa on estaven dinant ha caigut un tros del farcit d'un balcó de l’edifici . Per sort, ha caigut a més d’un metre de distància. Tot un ensurt!
- La sort de l'Enric s'ha acabat amb la fi del nostre viatge, per més que tocava la cinta de la recollida de maletes, encara ha trigat força en sortir.
diumenge, 29 de març del 2009
dijous, 26 de març del 2009
Eurodisney [24-03-09]
Ja ha arribat el penúltim dia del nostre viatge!
Ens hem llevat a les 7:30h per anar al fantàstic parc de Disneyland-París. Es pot dir que és un dels dies que millor ens ho hem passat i hem gaudit com a nens. En arribar, hem deixat les maletes a l’hotel i seguidament ens hem dirigit cap al parc. Un cop allà, ens hem organitzat per grups i ens hem pujat a totes les atraccions. Hem passat tot un dia màgic i genial, encara que una mica estressant a l’hora de fer les compres. Cap a les vuit ens hem dirigit cap al “Búfalo Bill” on hem sopat i alhora hem gaudit d’un esplèndid espectacle. En acabar hem sortit tots amb els barrets de cowboy i ens hem dirigit cap a l´hotel. Ara mateix estem molt cansats i ens anem a dormir de seguida. Petons a tots i demà ja ens veurem .
Anècdota: hem tingut una representant a l’espectacle de Bufalo Bill, la Àlex que tot i que no ha encertat o ha fet molt bé.
Melania, Rocio i Laia
Ens hem llevat a les 7:30h per anar al fantàstic parc de Disneyland-París. Es pot dir que és un dels dies que millor ens ho hem passat i hem gaudit com a nens. En arribar, hem deixat les maletes a l’hotel i seguidament ens hem dirigit cap al parc. Un cop allà, ens hem organitzat per grups i ens hem pujat a totes les atraccions. Hem passat tot un dia màgic i genial, encara que una mica estressant a l’hora de fer les compres. Cap a les vuit ens hem dirigit cap al “Búfalo Bill” on hem sopat i alhora hem gaudit d’un esplèndid espectacle. En acabar hem sortit tots amb els barrets de cowboy i ens hem dirigit cap a l´hotel. Ara mateix estem molt cansats i ens anem a dormir de seguida. Petons a tots i demà ja ens veurem .
Anècdota: hem tingut una representant a l’espectacle de Bufalo Bill, la Àlex que tot i que no ha encertat o ha fet molt bé.
Melania, Rocio i Laia
dimarts, 24 de març del 2009
6è dia: París [23-03-09]
Després de llevar-nos, ens hem posat en marxa cap al museu d’història natural de Paris,en el qual hem pogut observar representacions de molts tipus d’animals (molts en extinció), a continuació hem passejat pel costat del Sena fins arribar a la “Notre Dame”.
Una de les coses que més ens ha agradat ha estat les vidrieres de la Saint Chapelle, que eren enormes i il•luminaven perfectament la capella, a les vidrieres es podia observar 1113 escenes que expliquen la història de la humanitat.
Després del migdia, amb la companyia de les dues guies, Martinne i Sandrine, hem pujat més de 300 escales per arribar a la Sacré Coeur, tot visitant el barri dels pintors i la plaça del Tétre, on hem pogut gaudir d’un espai bucòlic i bohemi amb ple de pintors que s’oferien per realitzar retrats i venda de paisatges parisencs.
Més tard, amb l’autocar, hem anat a la Torre Eiffel on hem pujat fins a la segona planta amb ascensor, hem pogut gaudir d’unes vistes panoràmiques de la ciutat de 360º i posteriorment hem baixat a peu aquells que han volgut fer cames...
Amb aquesta baixada hem fet gana i hem anat a sopar de nou a la cadena de restaurants Flunch. De nou, amb un altre autocar, ens hem traslladat fins a la Torre Eiffel per realitzar un recorregut pel Sena en vaixell, anomenat Bateaux-Mouche, amb la companyonia de la pluja (gràcies profe Enric per ajudar a millorar el nostre vocabulari) que no ens ha abandonat en tot el trajecte.
Demà ens espera un dia de fantasia.
Anècdotes:
- La Laura S. gairebé passa a formar part de les relíquies de la Saint Chapelle, ja que ha fet un “aterratge forçós” davant del “Gran Relicari”.
- Avui ha estat l'aniversari de la Melania. També ha tingut un regalet d'aniversari.
Grup Esports 100x100
dilluns, 23 de març del 2009
Camino de perfección
“ _Que son gigantes, te digo, amigo Sancho, lo que allí veo. Gigantes son.
_No, mi señor, que son molinos, le digo. Lo que allí ve, molinos son. “(¿Se pondrán de acuerdo?).
En algún momento de nuestra vida iniciamos un camino. Nos convertimos en caballeros andantes. Para aprender. Para realizar un viaje hacia las galerías del alma. Para conocer. Para crecer. Para dar.
Cogemos un caballo alado (llámese avión, autocar o, cómo no, esas piernas maravillosas que Dios nos dio) y una armadura con la que protegernos (ese repletito equipaje que, bien plegado, espera triste dentro de la maleta a que un día u otro lo saques) y una lanza en astillero ( tu ilusión, tu fe, tus sueños) y un compañero de camino, realista y crítico a poder ser, o sea, un “preguntón” (los profesores, los amigos, aquellos compañeros ignorados). Y de esta guisa, o lo que es lo mismo, de esta manera : ¡nos vamos a deshacer entuertos!.
Algunos de los 40 quijotitos que recorren Europa en esta semana de marzo han dejado sus Dulcineas en casa, el amor y la familia, que desde la distancia nos alientan a viajar. Caminar. Para cumplir nuestros sueños. Para hacerlos realidad.
En Holanda, la primera aventura de este libro que estamos escribiendo, mis quijotitos vieron molinos. Eran de todo tipo. Bombeadores. Eólicos. De molienda. En el primer momento los nervios afloraban, pues era el principio. Y todavía los aprendices de caballeros estaban un poco descolocados. Cosa normal, por cierto.
La primera batalla que libraron fue contra unos ejércitos de bicicletas. Los rebaños del holandés. Bicicletas malditas que aparecían por todas partes. Que te embestían y atropellaban… Pero lejos de amilanarnos y rendirnos nos unimos y nos organizamos. ¡Organización! Mis quijotitos iban de dos en dos. En fila india. Me pregunto la razón por la que se le llama así. Siempre me imagino, al decir esta frase, a los indios e indiecitas con las plumas en el pelo. Perdón. Como digo, los jóvenes iban todos a una (un poco lentos, por el síndrome de las mil fotos y las mil posturas en cualquier lugar, pero luchando sin cesar).
Y ganamos la batalla allí donde en otros tiempos perdimos.
En Bélgica nuevas aventuras nos esperaban. Los caballeritos andantes se adentraron en la época medieval. De la austeridad del albergue holandés se trasladaron al lujo belga. Cambiaron el olor a queso y maría por el puro chocolate ( no quiero malas interpretaciones), las patatas fritas y el líquido elemento: buena cerveza. Y nos dieron ejemplo de saber estar. Uno ha de probarlo todo para poder decidir, dicen por ahí. Hubo cenas tranquilas aderezadas con sonrisas, buenas conversaciones, preguntas y respuestas. Se compartió (el secador, la plancha del pelo, maneras de cambiarse de habitación… ). Se disfrutó ( de las compras, de los colores, de los sabores, del olor…). Abrieron los ojos: en un momento del camino, como por arte de magia, hubo una tregua en las batallas. Al igual que en Brujas, Gante y Bruselas nació la burguesía cuando los caballeros abandonaron las guerras y los trabajadores se reunieron en gremios, de la misma manera los quijotitos se aliaron, compartieron y disfrutaron en el castillo del rey Bloom. Se había aprendido a compartir. Y siguieron ganando batallas a la intolerancia y a la incomprensión allí donde aún hoy las comunidades católica y flamenca siguen enfrentadas.
Y el combate final será en París. La magia y los sueños nos esperan. Creceremos como el rey león. Viviremos en el mundo de los niños en Disney. Música y color viajarán a nuestro interior.
La ficción y la realidad se mezclarán…
La vida nos enseña. Y seguimos nuestro camino de perfección
Dolors Ponce
Para mi padre y para todos los profesores, en especial para Rosa a la que quiero felicitar.
_No, mi señor, que son molinos, le digo. Lo que allí ve, molinos son. “(¿Se pondrán de acuerdo?).
En algún momento de nuestra vida iniciamos un camino. Nos convertimos en caballeros andantes. Para aprender. Para realizar un viaje hacia las galerías del alma. Para conocer. Para crecer. Para dar.
Cogemos un caballo alado (llámese avión, autocar o, cómo no, esas piernas maravillosas que Dios nos dio) y una armadura con la que protegernos (ese repletito equipaje que, bien plegado, espera triste dentro de la maleta a que un día u otro lo saques) y una lanza en astillero ( tu ilusión, tu fe, tus sueños) y un compañero de camino, realista y crítico a poder ser, o sea, un “preguntón” (los profesores, los amigos, aquellos compañeros ignorados). Y de esta guisa, o lo que es lo mismo, de esta manera : ¡nos vamos a deshacer entuertos!.
Algunos de los 40 quijotitos que recorren Europa en esta semana de marzo han dejado sus Dulcineas en casa, el amor y la familia, que desde la distancia nos alientan a viajar. Caminar. Para cumplir nuestros sueños. Para hacerlos realidad.
En Holanda, la primera aventura de este libro que estamos escribiendo, mis quijotitos vieron molinos. Eran de todo tipo. Bombeadores. Eólicos. De molienda. En el primer momento los nervios afloraban, pues era el principio. Y todavía los aprendices de caballeros estaban un poco descolocados. Cosa normal, por cierto.
La primera batalla que libraron fue contra unos ejércitos de bicicletas. Los rebaños del holandés. Bicicletas malditas que aparecían por todas partes. Que te embestían y atropellaban… Pero lejos de amilanarnos y rendirnos nos unimos y nos organizamos. ¡Organización! Mis quijotitos iban de dos en dos. En fila india. Me pregunto la razón por la que se le llama así. Siempre me imagino, al decir esta frase, a los indios e indiecitas con las plumas en el pelo. Perdón. Como digo, los jóvenes iban todos a una (un poco lentos, por el síndrome de las mil fotos y las mil posturas en cualquier lugar, pero luchando sin cesar).
Y ganamos la batalla allí donde en otros tiempos perdimos.
En Bélgica nuevas aventuras nos esperaban. Los caballeritos andantes se adentraron en la época medieval. De la austeridad del albergue holandés se trasladaron al lujo belga. Cambiaron el olor a queso y maría por el puro chocolate ( no quiero malas interpretaciones), las patatas fritas y el líquido elemento: buena cerveza. Y nos dieron ejemplo de saber estar. Uno ha de probarlo todo para poder decidir, dicen por ahí. Hubo cenas tranquilas aderezadas con sonrisas, buenas conversaciones, preguntas y respuestas. Se compartió (el secador, la plancha del pelo, maneras de cambiarse de habitación… ). Se disfrutó ( de las compras, de los colores, de los sabores, del olor…). Abrieron los ojos: en un momento del camino, como por arte de magia, hubo una tregua en las batallas. Al igual que en Brujas, Gante y Bruselas nació la burguesía cuando los caballeros abandonaron las guerras y los trabajadores se reunieron en gremios, de la misma manera los quijotitos se aliaron, compartieron y disfrutaron en el castillo del rey Bloom. Se había aprendido a compartir. Y siguieron ganando batallas a la intolerancia y a la incomprensión allí donde aún hoy las comunidades católica y flamenca siguen enfrentadas.
Y el combate final será en París. La magia y los sueños nos esperan. Creceremos como el rey león. Viviremos en el mundo de los niños en Disney. Música y color viajarán a nuestro interior.
La ficción y la realidad se mezclarán…
La vida nos enseña. Y seguimos nuestro camino de perfección
Dolors Ponce
Para mi padre y para todos los profesores, en especial para Rosa a la que quiero felicitar.
5è: París [22-03-09]
Avui Diumenge 22 de març ens hem llevat a les set del matí amb un cel força emboirat. Després d’esmorzar hem agafat l’autobús per endinsar-nos en un trajecte de 5 hores cap a la nostra següent destinació, Paris. Un cop allà hem dinat allà on hem pogut, ja que era diumenge i tot estava tancat, a més de ràpid per arribar a l’hora al musical, Le Roi Lion.
Sincerament hem de reconèixer que ha estat molt espectacular. La relació entre l’escenografia i el joc de veus i balls en directe ha estat impressionant. Tota la caracterització dels animals i el cromatisme del vestuari ens ha fet ficar-nos dins de l’obra completament tot i que el llenguatge ens era desconegut, fent-nos posar els pèls de punta des del primer moment.
En acabar ens hem dirigit a l’autobús on hem conegut la nova guia, una francesa que es diu Martinne, qui ens ha explicat el monuments més importants de camí cap a l’hotel, a la perifèria de Paris. Deixant les maletes ràpidament hem anat a sopar al Flunch. Per acabar la nit, amb un altre autocar, ens hem dirigit a Trocadero des d’on hem fet mil i una fotos de la Torre Eiffel de nit.
Anècdota del dia: Hi ha hagut un incident un tant peculiar al Mac Donalds de París quan una de les alumnes ha vomitat (literalment) en sentir l’olor dins els lavabos on hi havia una sense sostre rentant-se.
PD: Avui hem llegit tots els missatges que s’han escrit al bloc i donem les gràcies als professors i alumnes de segon que hi ha participat!
Escriuen Laura Sáez i Sara Rodriguez.
dissabte, 21 de març del 2009
4t dia: Gant - Bruges [21-03-09]
Quart dia, Dissabte 21 de març.
Avui dia 21 de març, després d’una nit de descans en el nostre magnífic hotel Bloom situat a Brussel•les, hem gaudit d’un espectacular esmorzar per carregar les nostres bateries i dirigir-nos cap a Gant i Bruixes.
En aquest primer, hem realitzat una visita a peu pels llocs més cèntrics i importants juntament amb la visita a la catedral per veure el retaule dels germans Van Dicke.
Seguidament ens hem fotografiat en el canal principal. A continuació, donant un passeig hem tornat a l’autocar per dirigir-nos al nostre pròxim destí: Bruixes. En aquesta, hem pogut dinar, realitzar les últimes compres a Bèlgica i acabar de caminar pels camins estrets i encantats d’aquesta població on cada un té una història i una anècdota. Per aquest motiu hem observat l’única escultura de Miguel Àngelo fora d’Itàlia, la finestra més petita del món, el beguinatge més important de l’Europa del nord i una estàtua dedicada a les parelles enamorades amb una llarga història…
El nostre dia ha estat molt llarg i per això hem après moltes coses noves gràcies al nostre simpàtic guia Diddie. A causa d’això, podríem no parar d’escriure però aquest és un breu resum perquè sapigueu de nosaltres. En aquest moment, hem tornat a l’hotel tots plegats després de sopar en una pizzeria cèntrica de Brussel•les.
Demà ens posarem en marxa cap a París i seguirem informant-vos.
Anècdota del dia: hem quedat retratats per al fotògraf d’una parella de nuvis en una boda a Gant.
L’Enric continua amb la seva sort.
Molts petons per a totes les famílies, companys i escola!
Fins aviat!
Berta Moral
Irene Sànchez
Avui dia 21 de març, després d’una nit de descans en el nostre magnífic hotel Bloom situat a Brussel•les, hem gaudit d’un espectacular esmorzar per carregar les nostres bateries i dirigir-nos cap a Gant i Bruixes.
En aquest primer, hem realitzat una visita a peu pels llocs més cèntrics i importants juntament amb la visita a la catedral per veure el retaule dels germans Van Dicke.
Seguidament ens hem fotografiat en el canal principal. A continuació, donant un passeig hem tornat a l’autocar per dirigir-nos al nostre pròxim destí: Bruixes. En aquesta, hem pogut dinar, realitzar les últimes compres a Bèlgica i acabar de caminar pels camins estrets i encantats d’aquesta població on cada un té una història i una anècdota. Per aquest motiu hem observat l’única escultura de Miguel Àngelo fora d’Itàlia, la finestra més petita del món, el beguinatge més important de l’Europa del nord i una estàtua dedicada a les parelles enamorades amb una llarga història…
El nostre dia ha estat molt llarg i per això hem après moltes coses noves gràcies al nostre simpàtic guia Diddie. A causa d’això, podríem no parar d’escriure però aquest és un breu resum perquè sapigueu de nosaltres. En aquest moment, hem tornat a l’hotel tots plegats després de sopar en una pizzeria cèntrica de Brussel•les.
Demà ens posarem en marxa cap a París i seguirem informant-vos.
Anècdota del dia: hem quedat retratats per al fotògraf d’una parella de nuvis en una boda a Gant.
L’Enric continua amb la seva sort.
Molts petons per a totes les famílies, companys i escola!
Fins aviat!
Berta Moral
Irene Sànchez
3r dia: Brussel·les [20-03-09]
Tercer día!
Pares i mares, seguidors del nostre viatge, avui ha estat un dia diferent. Després d’esmorzar hem pujat a l’autobús per anar a Bèlgica i hem trigat 3h.
També hem celebrat l’aniversari de la Maria Chueco, que fa 17 anys, cantant-li i donant-li regals i una postal signada per tots. En el trajecte ens han posat una pel•lícula i hem fet una parada de mitja hora. Una vegada hem arribat a Bèlgica, ens hem adreçat a la plaça central de Brusel•les i ens han deixat temps lliure per dinar. Seguidament, ens hem adrf
eçat a l’hotel Bloom, un hotel de 4 estrelles, molt luxós. Després ens hem trobat amb el nostre guia, Didier, que ens ha explicat coses molt interessants de Brusel•les mentre feiem una visita panoràmica de la ciutat des de l’autocar. Les parades que hem fet han estat a L’arc de Triomf i a l’Atomium. Per acabar el guia ens ha guiat a peu pel centre de la ciutat, ens ha ensenyat molts espais, edificis i monuments com el Manneken Pis. Després de fer aquesta visita hem tingut una hora de temps lliure per fer les nostres compres. A les 19:30h ens hem dirigit a un restaurant italià per sopar. Cap a les 21:30h hem sortit a peu cap a l’hotel Bloom per anar a dormir.
Anècdota del dia:
Un grup de noies han pujat a l’ascensor, en comptes d’arribar a la seva planta anaven de la planta 5 a la 8, i així successivament. Fins que al final una dona ens ha ensenyat com funcionava l’ascensor perquè calia introduir la targeta de la porta de l’habitació!
Laia Roman
Angie Herrero
Rocío Fernández
Pares i mares, seguidors del nostre viatge, avui ha estat un dia diferent. Després d’esmorzar hem pujat a l’autobús per anar a Bèlgica i hem trigat 3h.
També hem celebrat l’aniversari de la Maria Chueco, que fa 17 anys, cantant-li i donant-li regals i una postal signada per tots. En el trajecte ens han posat una pel•lícula i hem fet una parada de mitja hora. Una vegada hem arribat a Bèlgica, ens hem adreçat a la plaça central de Brusel•les i ens han deixat temps lliure per dinar. Seguidament, ens hem adrf
eçat a l’hotel Bloom, un hotel de 4 estrelles, molt luxós. Després ens hem trobat amb el nostre guia, Didier, que ens ha explicat coses molt interessants de Brusel•les mentre feiem una visita panoràmica de la ciutat des de l’autocar. Les parades que hem fet han estat a L’arc de Triomf i a l’Atomium. Per acabar el guia ens ha guiat a peu pel centre de la ciutat, ens ha ensenyat molts espais, edificis i monuments com el Manneken Pis. Després de fer aquesta visita hem tingut una hora de temps lliure per fer les nostres compres. A les 19:30h ens hem dirigit a un restaurant italià per sopar. Cap a les 21:30h hem sortit a peu cap a l’hotel Bloom per anar a dormir.
Anècdota del dia:
Un grup de noies han pujat a l’ascensor, en comptes d’arribar a la seva planta anaven de la planta 5 a la 8, i així successivament. Fins que al final una dona ens ha ensenyat com funcionava l’ascensor perquè calia introduir la targeta de la porta de l’habitació!
Laia Roman
Angie Herrero
Rocío Fernández
dijous, 19 de març del 2009
2n dia: Amsterdam, Volendam, Marken [19-03-09]
Avui ha estat un dia fantàstic per a tots nosaltres, tot i que feia moltíssim de fred pel matí. Nosaltres (Raúl, Joan, Enric i Adrià) ens hem llevat a les 6:45h perquè havíem d’estar a les 7:30 a baix per esmorzar.
Tot seguit, ens hem dirigit tots junts a fora del Hotel per esperar la arribada del autocar que ens portaria cap a Àmsterdam on visitaríem el Rijkmuseum on podíem trobar quadres importantíssims com Ronda de nit de Rembrandt.
Desprès de sortir de veure aquest museu ens hem dirigit també a veure un altre museu en aquest cas el museu Van Gogh,posteriorment i desprès d’admirar aquests quadres de l'autor Holandès ens hem dirigit a veure la casa de L’Anna Frank una jove jueva que va viure durant la segona guerra mundial i es va haver d'amagar dels nazis.
Un cop acabada la visita, hem agafat l’autocar per anar dos pobles molt bonics com són Volendam i Marken.
La primera és una petita ciutat de pescadors molt bonica, amb una avinguda gran plena de petits comerços on podiem adquirir tot tipus de souvenirs i regals per els nostres estimats.
La segona es molt més petita que la primera i aquesta es pot accedir de dues maneres: amb vaixell o per carretera donant tota una volta considerable des de Volendam. Nosaltres hi hem accedit via marítima mitjançant un vaixell petit que feia la ruta següent:Volendam-Maarken.
Despres de veure aquest dos pobles hem agafat l’autocar per tornar al nostre hotel i sopar d’allò més bé.
Ara estem tots aquí veien una pelicula.
Anectotes del dia:
-L’Enric Sans té molta sort
Una salutació especial per els profes de llengua del cole (Blanca, Enric, Lourdes…) fem el que podem amb les faltes d’ortografia, no ho tingueu molt en compte.
Raul Martínez,Enric sans,Joan Ojeda i Adrià Manzanares
dimecres, 18 de març del 2009
1r dia: Leiden - Amsterdam [18-3-09]
Leiden-Amsterdam
Benvolguts pares i mares dels alumnes del col·legi Sant Andreu, avui dia divuit de març hem marxat a les set del matí per arribar a les nou a l’aeroport de Schipol d´Amsterdam.
Què dir d´aquesta ciutat?
Leiden és una petita localitat on hi conviuen les restes del seu passat medieval amb les seves innovacions presents.
La part més antiga, es troba envoltada per diferents canals que li donen el seu encant tant característic, on hi destaquem la presència dels Molins i les cases holandeses típiques. En aquest mateix indret hem visitat diferents jardins interiors i el
Mercat de la Vila entre d’altres. D’aquesta ciutat també destaquem l’ús quotidià que fan els ciutadans de la bicicleta, el qual ens ha impressionat per la seva preferència davant de qualsevol altre vianant o vehicle i la seva abundància.
Hem tingut temps lliure per visitar la zona i xafardejar una mica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)